La cendra de la cigarreta, que metamorfoseja les restes de fragments d'història universal, s'aposenta sobre tot el que és matèric; inevitablement és així. Un vel de pols que aconsegueix que l'oblit sigui un fet inequívoc en el pas dels anys. De vegades, mans expertes bufen la pols, la cendra, el passat; desenterrant-lo, trobant sota d'ella: relíquies, fonaments, fòssils sorprenents. No cal que això succeeixi a la Vall dels Reis, no cal que això succeeixi a les profunditats del Mar Egeu, no cal que succeeixi a la tundra, pot succeir a prop; tant a prop com dins de trasters submergits en la foscor del present. I així fou, el desenterrament d'una caixa metàl·lica, on dins hi havia diapositives i diapositives del besavi. Eureka!

Una escala de grisos va ser escopida contra plaques, fa un segle, tot capturant per on el besavi deambulava. Un conjunt de fòssils que retraten cossos que ara no són més que fantasmes, nadons que ara no són més que arrugues, camps que ara no són més que urbanitzacions, carrers que ara no són més que asfalt i un gran etcètera. Memòria històrica intrínseca, del reflex dels iris, de la genealogia passada. Aquest arxiu és un conjunt de pedres precioses que no poden seguir en el silenci que estaven, en la cendra. Mimar-les, abraçar-les i treure'ls-hi la brillantor que tenen, això és el que es mereixen. Ressituar-les en un context on el format analògic viu en comunió amb el digital.

​

El besnét escaneja tota i cada una de les diapositives, portant-les al món digital, arxivant-les en píxels tenint dues versions de la imatge: l'analògica i la digital. Minvant les probabilitats que un altre cop, la cendra empastifi records d'un passat, no molt llunyà. Fent feina d'arqueòleg, sense ser-ho. La labor surt des de l’amor a la memòria d'aquells que la volien transcendir amb el simple clic de càmeres robustes i què el corrent frenètic del tic-tac estava a punt de condemnar a ser pols, cendra i passat. Ell hi juga, sobreposant-les, construint noves imatges de les originals, fent reinterpretacions de significat. Magnificant-les. La semitransparència d'una diapositiva amb la semitransparència d’una altra, posant-les en relació per crear una imatge sòlida; on una diapositiva passa a ser poesia visual.